150 anys
d’història

Segona i tercera generació Abella
Francesca Abella

La història de Cerabella començà a finals del s.XIX quan una dona del Pallars deixà el petit poble on vivia per provar l’aventura de la ciutat.

Francesca Abella muntà un obrador de ciris a la Plaça del Pedró al barri del Raval de Barcelona, en una època on la llum del sol s’usava per blanquejar la cera i on les espelmes il·luminaven les nits fosques.

La modernització de la societat, amb èxits tan evidents com l’ús generalitzat de l’electricitat, també transformà la manera d’entendre l’ofici de la cereria, que hagué de reinventar-se al llarg de les cinc generacions que succeïren a la fundadora.

A partir dels anys 60, comença la història que defineix encara l’essència de Cerabella: la d’una aposta per la qualitat i la investigació per convertir la fabricació de les espelmes, un mètode d’il.luminació ancestral, en una creació constant de formes, perfums, colors i usos.

Entre el petit taller del casc antic de la ciutat i l’actual fàbrica, hi ha 150 anys de recerca que han fet perviure aquest ofici singular,  essencialment manual i pausat que, com la flama, desafia la voràgine del temps.

150 ANYS DE RECERCA I ESTIMA HAN CONVERTIT LA CERERIA EN UN OFICI QUE DESAFIA LES URGÈNCIES DEL TEMPS


La cereria original

Emili, dependent de la cereria i marit de Francesca

Les noces d’una cerera